
Això dels valors és una cosa que comença a estar de moda, però… com són els valors? Tothom en té? Només les persones? N’hi ha d’universals? De fet, què són els valors?
La orientació a l’acció
Segons el diccionari de terminologia, el Termcat els valors són:
Conjunt de conviccions profundes d'una persona o un col·lectiu, construïdes a partir de les seves creences, que determinen la seva manera de ser i orienten el seu pensament i la seva conducta.
Jo els defineixo com aquells puntals que guien o orienten les teves accions. Posant especial èmfasi en la paraula ACCIONS, ja que podem tenir definits certs valors amb els que comulguem o estem d’acord, però si després aquests no regeixen com actuem o la nostra vida, aleshores hi haurà certa incoherència entre el que pensem / volem / creiem i el que realment fem.
Per a què serveixen els valors?
Des que se’m va presentar la opció de reflexionar sobre els valors i quin eren aquells que regíen la meva vida, aquest tema és font de conversa interna recurrent amb mi mateixa, perquè com tot, els valors muten segons la situació o el moment vital.
Els valors serveixen per a guiar les teves accions, però m’agradaria aclarir una cosa: els nostres valors personals poden ser diferents que els valors que nosaltres volem per a la nostra empresa o per a la nostra familia o per a les nostres relacions d’amistat o parella, i això està bé. Hem de ser flexibles i adaptar-nos al que se’ns presenti, tot i que aquí, també t’estic presentant ja un dels meus valors; la flexibilitat i la capacitat d’adaptació; el FLUIR, que jo li dic.
A nivell d’exemple, dins dels meus valors personals pot aparèixer la generositat, però potser no serà un valor principal en l’àmbit empresarial perquè sé que tinc tendència a donar-me de “massa”, és a dir, que com conec una ombra de la meva persona, he d’ajustar els valors que vull que regeixin la meva empresa per tal que l’objectiu (que pot ser que els números surtin mentre contribueixo a que el món sigui un lloc més amable i bonic) pugui ser una realitat.
Tanmateix, el valor de la llibertat per a la meva empresa és fonamental des del punt de vista de poder escollir als clients amb els qui vull treballar, en l’horari que ho vull fer i trobant un balanç - o intentant-ho - entre la vida personal i familiar, mentre gaudeix-ho de la meva feina.
Com saber quins valors escollir?
Aquí et presento un exercici:
Mira, la primera cosa que et recomano és que busquis un llistat ampli de valors. Te’n dono un exemple.
Revisa-te’ls
Marca els quins et cridin l’atenció
Detecta els que més resonen amb tu i els que no ho fan gens
Anota’ls i pregunta’t: “què hi ha en la teva vida que et fa escollir uns i descartar els altres”. Aquest exercici ens serveix per detectar moltes creences internes (ja siguin capacitants o incapacitants)
Pensa en quins àmbits t’aniria bé tenir valors i afegeix-ne 5 a cada categoria. A nivell d’exemple:
Familia
Parella
A nivell professional
Amistat
Maternitat/ paternitat
Un exercici addicional que et convido a fer és que defineixis què significa per tu cada valor. I si vols ampliar-ho, què significa per tu en cada àmbit que hagis definit (pot ser que l’amor familiar cap al teu pare no sigui la mateixa representació que l’amor que vulguis tenir cap al teu fill, tot i que es defineixin en el mateix valor)
M’encantaria saber els valors que has escollit, deixa’m un comentari 💖
I abans d’acabar l’exercici…
🌟El súmum d’aquest exercici seria que puguéssis escriure’t els valors i penjar-los a un lloc ben visible; a la cuina, com a fons de pantalla de l’ordinador o del mòbil, a qualsevol lloc que, després, et servís per a fixar-te en ells i recordar-te que aquells son els teus valors, aquells que has decidit de forma conscient i amorosa amb tu mateixa i que son els que vols que t’ajudin a regir la teva vida.
He escollit els valors, i ara què faig?
Una vegada tenim els valors, “només” cal posar-los en pràctica. T’ho explico en un cas pràctic, perquè sento que és des d’on arribarà molt millor:
💠A nivell personal/professional, els meus valors seríen: la coherència, la responsabilitat, l’empoderament, la llibertat i l’amor propi.
En el projecte comú al que vaig unir-me fa un temps; tAIxable, que tractava de participar en la creació d’una plataforma de comparació d’impostos globals per democratitzar l’accés a la planificació fiscal internacional, el meu anàlisi inicial va ser:
Coherència inicialment ✅, però després 🚩: en aquell moment em trobava desenvolupant un pla de negoci per dur a terme un projecte dirigit als expats, per tant, el fet que pugués participar en aquesta plataforma amplificava l’abast dels meus serveis i dels meus límits abarcant un públic mundial. Més tard, aquesta coherència va saltar perquè per mi en el meu món personal era indispensable que la meva feina fos respectuosa amb la meva familia, i aquest projecte s’havia convertit en una cosa que no ho era.
Responsabilitat ✅: per mi la responsabilitat és la capacitat i la voluntat de fer les coses bé. Sigui el projecte que sigui, sé que sempre intentaré donar el millor de mi mateixa perquè el resultat sigui el millor possible.
Empoderament ✅: la start up s’havia creat disposant d’una qualitat tècnica discutible, per tant la meva capacitat analítica i resolutiva prometía resultats l’increment del producte.
Llibertat inicialment ✅, però després 🚩: la part bona i la part no tant bona d’emprendre en grup quan no has compartit previament els teus valors, és que hi ha malentesos que poden aparèixer, perquè el que tu creies que era clar (perquè per tu és claríssim), per l’altre pot significar tot el contrari. Jo vaig començar a emprendre per poder organitzar-me la vida i decidir com volia maternar en cada moment. Doncs tot i que inicialment semblava que sí es podia cumplir, després, degut a la pressió de la situació vaig trobar-me atrapada, sense marge de maniobra, amb la companya demanant-me que ajornés els meus plans vitals per donar prioritat a la start up. I amiga, això ho puc fer i ho faré, però quan jo ho decideixi i en els termes que jo consideri que són ecològics amb la meva vida. Ningú més no vindrà a dir-me com ordenar les meves prioritats.
Amor propi inicialment ✅, però després 🚩: es clar, quan desenvolupes una posició de responsabilitat i t’han vingut a buscar i perseguit per fer-ho i, tot i que els has avisat dels teus límits, t’han dit que endavant, aquest reconeixement extern (tot i que ens sabem la cançoneta ) ens fa sentir molt bé. Ara, quan aquest reconeixement extern es comença a convertir en no n’hi ha prou, ha de ser millor o amb frases ambivalents (per exemple: “has fet una gran feina però ho hem de millorar tot”), això amiga et destrossa el sistema nerviós. Arriba un moment que ja no saps si realment el que fas està bé o t’ho diuen per compromís i acabes tenint dubtes per comunicar-te per la por a no tenir mai la resposta que l’altre espera.
Aquest és un exemple del meu procés de decisió basat en els valors i cal que et sigui sincera, vaig donar molt valor a la capacitat engrescadora que tenia la meva companya. La forma en la que ella transmetía la potencialitat del producte era contagiosa i, tenint en comtpe, que la meva fortalesa és el positivisme, va ser com engrescar un gos amb un frankfurt.

Altrament, se’m van presentar frases del pitch sobre l’abast bilionari del projecte - que segueixo creient que el té - i com de riques ens fariem quan algú ens comprés.
I és clar, doncs una no és de pedra, i calia que ho provés.
Poc a poc però, vaig adonar-me que alguna cosa no funcionava, per les raons que t’he explicat més amunt i aleshores, el meu cos savi, començava a parlar de nou (perquè pobre meu, ho ha fet força vegades)... Van començar els mals de panxa, els encongiments d’estomac, les picors a la pell… fins que un dia, després d’esgotar-me fins al fons i de plorar tot el dia, vaig entendre que per allà no era.
Que el resultat no valia la pena si no podia gaudir del camí. Conclusió
Els valors tenen sentit quan els pots exercir en un àmbit purament pràctic.
La primera vegada, et costarà prendre una decisió basada en els valors, perquè si no ho has fet mai, serà extrany, però poc a poc si els tens present, el teu cervell anirà creant noves connexions neuronals que et facilitaran tenir-los cada vegada més en compte.
Els valors son una bruixola, t’acompanyen en les decisions que has de prendre a prendre-les de forma més meditada i no tant impulsiva. I potser em diras que de vegades hi ha decisions que no hi ha massa temps per meditar, i et puc donar la raó, però d’altres, creiem que no tenim temps a meditar perquè el nostre interlocutor està abasat a tenir una resposta ràpida (en concordància a com funciona el món actual), per tant, pren consciència de quan és vital que donis una resposta ràpida, o quan pots prendre’t un temps de reflexió per decidir des dels valors i la consciència i no des del FOMO ;).
Molt d’amor i gràcies!!!!
PD: Recorda a permetre’t pensar que el millor també pot passar 🌟



