En general, quan anem a l’escola hi ha una espècie de classificació, dita o no dita, tal com: els “empollons”, els bons, els mediocres i els que han d’anar a reforç, entre d’altres. Això té l’origen en un sistema educatiu que va forjar-se durant la Revolució Industrial i, a hores d’ara, gairebé cent anys després, encara no hem canviat el marc de funcionament.

Aleshores, no calia educar; calia establir uns coneixements bàsics perquè els nens poguessin ser futurs productors. És a dir: que escollissin una feina (molt probablement en cadena o repetitiva) i s’hi dediquessin tota la vida. Amb l’automatització, l’evolució social i ara la irrupció de la IA, ens trobem davant d’un model educatiu obsolet que només afegeix pressió al professorat i deixa de banda les necessitats d’aquest món tan convuls en què vivim.

🫥L'abisme entre el sistema i la nostra unicitat

Tenint en compte tot això, et vull parlar d’allò que considero que ha faltat en el sistema educatiu i que ens ha fet creure que no som prou vàlids ni complets: els diferents tipus d’intel·ligència. El 1983, Howard Gardner va qüestionar la noció tradicional d’intel·ligència. Sostenia que l’ésser humà no té una sola capacitat, sinó intel·ligències múltiples. Concretament, en va especificar set i afirmava que totes eren rellevants i independents entre si:

• Musical: Per als qui troben la melodia en el soroll d’una oficina. Tens un radar per al ritme i el to.

• Cinestèsica-corporal: El domini del cos. Des de cirurgians fins a ballarins; si ets destre amb les mans, la tens.

• Visoespacial: Capacitat de mentalitzar el món en 3D. Típica de qui aparca a la primera o de l’emprenedor que “veu” el producte abans que existeixi.

• Verbal-lingüística: L’art de la paraula, de convèncer i d’explicar històries que atrapen.

• Lògico-matemàtica: El regne dels patrons i la lògica on els altres només veuen un caos de dades.

• Intrapersonal: El superpoder de l’autoconeixement. Saber què sents i com gestionar-ho per no col·lapsar.

• Interpersonal: L’antena social. Captar les emocions dels altres per connectar-hi de veritat.

Més tard, el 1990, Salovey i Mayer van encunyar el terme “intel·ligència emocional”, que Daniel Goleman va popularitzar arreu del món empresarial.

T’explico això perquè, quan vaig prendre consciència que no ets simplement “llesta o tonta”, “exitosa o fracassada” segons els termes de l’educació reglada, et pots alliberar de molts estigmes.

⛓️‍💥Trencant les cadenes que ens limiten

M’encanta recordar aquella imatge en què un mestre fa fer el mateix examen a tots els animals: per ser “justos”, tots han de pujar a un arbre. El mico ho petarà, però el peix...?

En el cas dels animals és evident, però què passa amb els humans, que en principi tots tenim la mateixa forma? Com detectem quina intel·ligència ens predomina? Com podem encaixar en un sistema que tendeix a unificar en comptes d’individualitzar?

Et convido a reflexionar-hi perquè, ara que la IA és el millor “empollón” que existeix, com ens diferenciarem de la màquina?

M’encantaria conèixer la teva opinió 😊

Leave a comment

Si posem cada animal en el seu ambient, no tindrà rival. Imagina el peix: si el posem a l’aigua amb els altres animals de l’examen, els únics que podran competir seran la foca i el pingüí. La resta, ni el veuran passar.

T’acompanyo a trobar les teves fortaleses, allò que et fa únic i irrepetible. El meu propòsit és que trobis allò que se’t dona naturalment bé perquè explotis la teva unicitat.

Envia’m un missatge 🌟